Quants cops no ens ha passat, d’acabar de conèixer a una persona amb la qui sembla que tot acabarà en el polvo perfecte però a l’hora de la veritat….
La persona no porta cap condó.
No és res de nou el cliché de “s’ha d’anar ben preparada i protegida”, sí. Per això ens prenem la píldora, les pastilles anticonceptives, els aros, les injeccions, ens posem DIUS… Però la veritat és que per totes aquelles persones que tenen penis sembla ser que els mètodes anticonceptius es redueixen a un simple condó. I no podem estar més equivocades!
La majoria dels anticonceptius estan dissenyats exclusivament per a persones amb vulva. Les pastilles i els aros hormonals, les injeccions i els DIUS, i vinga a xutar-nos hormones. Mentrestant, els mètodes anticonceptius hormonals per a persones amb penis, tot i que s’estudien des de la dècada dels setanta, no n’hi ha cap disponible comercialment. Per això de moment, el mètode anticonceptiu més utilitzat, a Catalunya i al món, segueix sent el condó. És veritat que al ser un mètode de barrera, protegeix de les Enfermetats de Transmissió sexual i per tant, és necessari utilitzar-lo sempre. Pero la funció principal del preservatiu és aquesta: protegir de malalties. No pas evitar embarassos. Als anys seixanta van arribar a Espanya els primers condons per a vulves, que es fan servir per tenir sexe oral i evitar possibles infeccions. Si més no, sembla ser que la feina d’evitar embarassos ha recaigut històricament en les persones que poden quedar-se embarassades. Com si un penis que escup espermatozous llestos per fecundar no tingués cap responsabilitat!
Els mètodes anticonceptius per a penis més famosos són el condó i la vasectomía. El condó és, bàsicament, una funda per als penis de làtex o d’altres materials que funciona com una barrera per evitar que es barrejin els fluids genitals. Els més venguts són els de làtex però avui en dia el mercat ens ofereix una gran varietat de materials i tipus diferents. Per a la gent que és al-lèrgica al làtex existeixen condons a base de poliuterà, que és un tipus de plàstic natural. Els condons d’aquest material són menys restrictius que els de làtex, més resistents i més primets. També menys usats. Si més no, també hi ha preservatius de làtex extrafins o extragrossos, amb efectes retardants, amb sabors i texturitzants, de diferents colors i inclús amb llums neó. Cal recordar que la funció principal dels condons és evitar les enfermetats de transmissió sexual, com per exemple el ViH o el SIDA i no pas evitar l’embaràs. Per això tenen una efectivitat del 97%, aproximadament. Els que es recomanen per evitar l’embaràs són els que contenen espermicides, que com el seu nom indica, sóm uns químics que impedeixen la movilització dels espermatosous i així, dificulten l’embaràs. Tots els condons es poden trencar.
Un altre mètode anticonceptiu també bastant conegut per a perspnes amb penis és la vasectomia. Aquest és un mètode anticonceptiu que pot ser definitiu. Això vol dir que no hi ha marxa enrrere perquè, bàsicament, consisteix en la tallada o lligament dels canals que transporten espermatozous i que van dels testicles al penis. Literal. És un procediment quirúrgic que requereix d’anestesia i d’una petita incisió en la part superior de l’escrot. Els conductes es poden o bé, lligar per tal que pugui ser reversible o bé, es tallen de manera definitiva. No existeix un límit d’edat per aquesta intervenció i té una efectivitat del 99,2%, molt superior a la del preservatiu. Tot i que existeixen dues tècniques diferents i el procediment no dura més de mitja hora, és important consultar al metge especialista en cas de voler-ho dur a terme. Després de la intervenció, la persona pot durar d’entre deu dies a un any en arribar a l’azoospèrmia, que és l'absència d'espermatozoos en el líquid seminal. La persona segueix ejaculant a l’arribar a l’orgasme però, després d’una vasectomía, deixa de produïr espermatozous. En aquest període, fins que no s'arriba a l’azoospèrmia, es recomana l’ús d’altres anticonceptius.
Eiiii però això no és tot! sabies que també existeixen l’anticonceptiu en gel, la píldora anticonceptiva i la injecció masculina? Són mètodes menys reconeguts i que avui encara no estàn disponibles comercialment però són igual d'eficaços.
De moment, tot són projectes científics a punt de mira. Ja veurem quan cal esperar.
L’anticonceptiu en gel està fet a base de progesterona i testosterona. La progesterona és la hormona encarregada d’apagar la producció d’espermatozous en els testicles i la testosterona s’administra per compensar aquesta anulació. Aquest mètode és més conegut pel seu nom com el Vasalgel, tot i que no es comercialitza a tot arreu. Va ser descobert al 2016 per un equip de científics californians que experimentàven amb micos i conills. Es va descobrir que a llarg termini podria ser una alternativa real a la vasectomía, doncs com a efecte secundari, només un 3% dels animals va desenvolupar un petit bulto al testicle, en comparació amb els qui es fan la vasectomía que el percentatge s’eleva al 15%. Quan parlem d’efectes secundaris, és important considerar que tot el que ens posem al cos té un efecte o altre no desitjat, si més no, s’han descartat projectes d’anticonceptius mascuilins perquè els efectes secundaris arrivaben a ser similars als de la píldora femenina que tenim al mercat. La incongruència és, simplement, un tema de sexisme i de la manca d’educació sexual.
Passem doncs, al quart mètode anticonceptiu per penis: la píldora!
El seu nom científic és undecanoato de dimetandrolona, i està ferta a base d’hormones femenines que actuen com inhibidores de la testosterona i favoreixen la reducció d’esperma. Tot i que és un projecte que ha sigut testat en persones amb penis, encara no està disponible degut als efectes secundaris que deriva. Entre ells, la disminució de la libido, l’alteració de l’humor i possible acné.
La injecció masculina és un mètode anticonceptiu que podria arribar a durar fins a tretze anys. Es tracta d’un compost amb una efectivitat del 97,3% sense cap efecte secundari. Entre ens beneficis d’aquest mètode, és la reversibilitat, que permet el fluix seminal, no afecta l’ejaculació ni la sensació d’orgasme, no genera canvis hormonals, no cal intervenció quirúrgica i és eficaç als quinze minuts de la seva aplicació. És un projecte liderat per investigacions del Consell Indi d’Investigació Mèdica i encara no està disponible de manera comercial a espanya ni a Mèxic. S i més no, si aquest i els demès mètodes anticonceptius hormonals per a penis s’arribessin a extendre, el control de la natalitat deixaria de recaure en les persones amb vulva i per tant, existiria més llibertat sexual i igualtat de gènere per a tothom.
Per això crec que és important insistir en els drets reproductius de les persones, tant si tenen vulva com si no; i en la llibertat d’escollir què fer amb els seus propis cossos. És una lluita que ha d’anar lligada a una educació sexual integral, on es promoguin els valors de la igualtat de gènere i la lliure sexualitat. Educar per prevenir embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual però també educació per promoure la llibertat d’escollir sobre els propis cossos. Perquè la lluita ens pertoca a totes les persones sexualment actives que volen tenir un sexe segur.
I tu? coneixes més mètodes anticonceptius per a penis?
Comments